1. |
Imperi Perible
02:38
|
|
||
Amagat lluny del foc, vigila amb recel. Immortal, de sang i ciment, pavimenta el seu palau. S’introdueix dins del teu cap amb una sinistra cançó, com un peix mort flotant en la seva corrent. Creus que ho pots controlar? Ets capaç de canviar-ho? És més fàcil ser un més? És ben clar que el llenç sempre ha estat negre. Un instant de la existència (som), només una mentida (és). Mira’t; devorat pels teus esclaus.
|
||||
2. |
Escurçar el camí
03:23
|
|
||
Escurçant el camí finit més ràpid, embargat per el desig vital absurd, et dirigeixes al començament del final. L’esforç no gratifica, la depressió com a eina mesura, la sensació de decréixer augmenta de sol a sol. La determinació es perd entre mentides; ja no hi ha res nou. Superat el pic, l’escena de l’infinit, l’infinit descens, gravada en la retina. Comença la baixada, entre ànimes i farsants, acompanyat d’éssers inerts; el viatge sembla llarg.
|
||||
3. |
Possessió
02:13
|
|
||
Predictible caiguda sense fi, encadenat en la casualitat, ja està escrita la mentida que vesteix la malaltia. Destrueix-me de nou, fes-me part de tu. El teu desig no s’acaba mai, servent del teu anhel i de les teves obsessions, predictible caiguda sense fi. Engoleix-me; seré el teu servent, minvat per la força, saps que cediré. Només espera’m, com a la resta, sóc teu des del primer moment.
|
||||
4. |
Exhaurit
01:35
|
|
||
Sento les cordes tibant i no puc preocupar-me, m’és completament igual, no em puc aixecar. Dóna’m una opció, busca una raó, traça la línia que porta a algun lloc. Quan passa tant temps, la voluntat desapareix. Mentre les cordes t’arrosseguen, les preguntes m’exhaureixen.
|
||||
5. |
Suïcidat
03:56
|
|
||
Intenten posseir-te, convertir-te en un esclau i funciona perquè... Mira’t, mira’t. Programat, auto-justificat, complagut i complet. Sento nàusees dels teus impulsos, tan lamentable i tan brillant, enganyat per la “veritat”. Mai voldràs reconèixer que no seràs lliure, mai voldràs reconèixer que ets un assassí. Mirall del que t’envolta, rebutjat en la teva pròpia fantasia. Mai voldràs reconèixer que no saps qui ets, mai voldràs reconèixer que no seràs perdonat, saps que ho pagaràs. Sento fàstic per formar part del teu cercle, per ser una inversió, en el teu camí, a la ruïna.
|
||||
6. |
Obsolet
04:28
|
|
||
A la perfecció del teu pla no hi ha lloc per a nosaltres, obligats a acceptar-ho, determinats per disseny. Desaparec dins de l’espiral mentre ballem una dansa mortal, em dilueixo en les corrents d’aquest immens mar de temps. Em vaig allunyant inflexiblement, en un punt sense retorn, em dilueixo en les corrents d’aquest immens mar de temps. Obsolet, anul·lat, desmuntat, esborrat. Potser, després d’aquest dol no deixarem d’existir, potser, al final del camí ens retrobarem.
|
Streaming and Download help
If you like Tempestat, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp